Aquell dia la doctora va optar per un pintallavis vermell, un recollit de cabells atrevit, roba interior a joc –gairebé sense estrenar–, unes gotes de perfum del cap de setmana i un escot generós. En arribar a la clínica, la seva secretaria, amiga i confident la va escanejar amb la mirada de dalt a baix i tot seguit, la va saludar formant un cercle amb el dit gros i l’índex, certificant amb un somriure trapella que, certament, estava espectacular.
El Senyor Acostumat es va llevar a les set del matí, com era habitual en ell. Va preparar-se el típic esmorzar de torrades amb pernil en dolç i suc de pinya extret directament d’un tetrabric de marca blanca. Assegut davant del canal de notícies de sempre, amb prou feines va parar atenció a l’habitual carència de sabors de la seva dieta matutina.
La ferum de mort envaïa el bosc sencer. Tot era cobert de neu i la neu era alhora coberta de sang. Els cadàvers d’un bàndol i altre dormien per sempre més sobre roques i arrels sortints, o surant sense rumb a les aigües vermelles i olioses d’un riu solitari.
LLAMP DE CONTES 