INSOMNI

Styx

Relat guanyador del 5è Concurs de Narrativa Curta L’Illa-Vadelletra.

Un nou malson em desperta. Un malson impossible de recordar. Com sempre.

Potser aquesta vegada la culpa la té aquesta xafogor tan enganxosa. La son se’m repenja a les parpelles però necessito calmar-me abans d’intentar descansar altra vegada. Inspecciono el que m’envolta i m’angoixo encara més. Baixo de l’hamaca.

Desconec completament la cabana. Està feta de taulons bufats, units amb claus rovellats. Formen una separació gairebé infantil entre l’interior i l’exterior més que no pas parets. No hi ha mobles, ni menjar, ni rastre de tercers. Només un quinqué balancejant-se del sostre per obra d’algun corrent d’aire que jo no aconsegueixo percebre. A fora: una espessa selva, amagada en la foscor d’una nit sense lluna, i un silenci que deixa sentir amb força un concert d’insectes. Semblen riure de mi. Necessito sortir d’allà. Despenjo la llum de ble, disposat a deixar enrere aquell refugi de bojos.

L’única ruta possible és una senda maltractada per arbres i males herbes que creixen als seus marges. Les ombres que jo mateix projecto m’emboiren la raó. La son em mata a poc a poc. Fa setmanes que no dormo. Potser anys. No ho tinc gens clar. Em costa pensar. Ho donaria tot per una mica de repòs. Però cal que segueixi caminant, esbrinar on sóc.

El camí es torna fangós. Quan me’n vull adonar l’aigua ja m’arriba als genolls i un riu oliós se’m creua al davant. Com si es tractés d’una espècie de broma, a pocs metres de mi, hi sura una canoa lligada a una soca. Hi salto dins, sense desconfiar de la conveniència de la troballa. Remo riu avall, incapaç de remuntar el seu dèbil curs. La llàntia, penjada de la proa, sembla ajudar-me a avançar i alguns mosquits decideixen acompanyar-me, tot dansant al seu voltant.

El riu s’eixampla sobtadament. Al bell mig del seu cabal una minúscula illa demana en silenci que algú la trepitgi. Li faig aquest favor.

Quan la punta de la canoa esberla la terra molla, el quinqué s’apaga sens més. Ni tan sols intento encendre’l. Els meus peus canvien la fusta de l’embarcació per la suau catifa de gespa fosca que recobreix l’illa. Al seu centre, un arbre recargolat i sense fulles ho observa tot. Sembla un jaç ideal, un lloc tranquil on tancar els ulls sense por. Procedeixo a estirar-me ansiós quan, rere meu, alguna cosa remou les aigües.

Una dona en sorgeix lentament. A mesura que el seu cos nu surt a la superfície, els cabells se li escampen per la pell com tinta negra. És sublim, perfecta i aterridora al mateix temps. Em travessa l’ànima amb els ulls. Em fa entendre que no tinc dret a estar allà, que no tinc dret a gaudir del descans que tant anhelo. L’espero, sumís i esgotat, de genolls sobre aquella acollidora molsa, cansat de buscar, cansat d’estar cansat.

Deixa els seus llavis a tocar dels meus. No puc sentir el seu alè però me l’imagino calent, amb gust de fruita dolça. Somriu i, tot d’una, m’embolica el coll amb les mans. És forta o jo molt dèbil? Potser totes dues coses. M’enfonsa al riu sense deixar-me anar. M’ofega i en gaudeix. No m’hi resisteixo. Ella té el que vol i jo també, per fi. I quan la pau m’envaeix el cos, sense previ avís, quelcom me la roba. Una corda invisible em tiba cruelment cap amunt, cap a un lloc nou i desconegut.

Un nou malson em desperta. Un malson impossible de recordar. Com sempre.

Advertisements

10 pensaments sobre “INSOMNI

  1. El conte més rodó que has escrit; en sentit literal i figurat 😉
    D’aquí poc veig la publicació d’un llibre de contes curts fantàstics; en sentit literal i figurat x)
    Seré a la presentació.

    • Ostres, Llorenç. Moltes gràcies. El fet què el concurs limités els relats a 2 fulls a doble espai em va obligar a reduir molt i això ha contribuït a què flueixi millor que de costum. La dita “menys és més” és totalment certa.

      Això que comentes de publicar seria un somni, però que tu hi siguis a la presentació ja seria la bomba.

      Amb ganes de veure’l ben aviat, senyor!

  2. Enhorabona, David! Com sempre, un plaer llegir-te. L’equilibri entre fons i forma és magistral. Un premi, sens dubte, merescut.

  3. Hola David , acabo de llegir el conte i de debó que m’ha agradat. Ni ideia d’aquesta afició teva. Espero continuar llegin coses. Felicitats i salut. Ah! i una abraçada per la Bruna.

    • Benvingut a Llamp de Contes, Sebas! Que bé que t’hagi pogut ensarronar. He, he, he. Ja veus, això d’escriure en realitat és la meva professió, però dins el món de l’audiovisual. Això dels contes és molt recent però hi estic molt enganxat.

      Una abraçada ben grossa de part teva a la petita.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s