L’autor d’aquest blog és en David Barón, guionista audiovisual i obsessiu cantant de dutxa. És egarenc de naixement però viu d’incògnit a la Garrotxa. Va fugir de la seva ciutat natal després de dinamitar un pont de rodalies i atracar tres entitats bancàries fent servir un ramat d’elefants africans –sense gaire èxit, per cert–.
Cert dia de tempesta, va pujar a estendre la bugada al terrat –una de les seves activitats preferides– i va rebre l’impacte d’un llamp. Des de llavors, viu reclòs en una constant bogeria per culpa del centenar d’històries i d’estranys personatges que li venen al cap i el turmenten. Els especialistes que el tracten han considerat convenient compartir els deliris narratius del seu pacient amb gent com vostè a través d’aquest blog.
Abans de marxar; un parell de consells…
- Llegeixin contes –que aprovisionen l’ànima–.
- No pugin a estendre els dies de tempesta elèctrica. La roba no s’eixuga quan plou.
Poc abans de rebre l’impacte del llamp. O després… qui sap?
LLAMP DE CONTES 